Una pintura de Caravaggio

Dimarts 24 de gener 2017

Poc amant d'encendre gaire llum. M'agrada la penombra i estar immers enmig de clarors molt concentrades i la resta no em molesta, ni em fa por la foscor més absoluta. Necessitar mínima llum per guipar i per moure'm. No canviaré d'hàbits de lluminositat austera monàstica, però m'enutja que aquesta austeritat volguda, natural, no garrepa ni miserable, que sovint em fa sentir com si formés part d'una pintura de Caravaggio, el meu pintor preferit, em resulti més cara per enriquir als que de monàstics poc en tenen i que no els atura ningú, perquè la poca, o molta por, que havien tingut quan existia la fal·làcia del comunisme, s'ha esvaït, i es creuen capaços de tot, perquè de remugar i de pagar tots en sabem i de plantar cara, qui en planta? algú que sol es queda, perquè la resta remugar, pagar i tancar tots els llums que es puguin.