La lluna que s'abasta en un cove

Divendres 20 de gener 2017

Esborrany escrit i no passat en net. No penjat al núvol. De la vella escola amb pinzellades de modernitat clàssica, Molt cansat i aclofat al sofà mirant la investidura i escoltant opinions de tertulians que poden ser coincidents o gota. Mirar el públic, i pocs apunts n'he escoltat, i observar l'estètica de gent convençuda que fa encaixar convenciment i estètica. Fàcil serà, opinió personal, convertir convenciment amb no convenciment perquè se'ls hi ha ofert la lluna que s'abasta en un cove i els coves no abasten llunes. Imatges massa quotidianes, no pas familiars, quotidianes de quotidianitat no volguda i amb intent de que sigui efectiva la vacuna que no em faci caure en estat infecciós. Miratge, i en deu ser, o n'és, aquest personatge mascle, d'èxit, sinònim malentès d'haver guanyat molts diners, molts, i de ser posés de dones plenes d'amor d'intensitat efímera i d'ortopèdica bellesa absenta de la naturalitat que més em plau, la que no s'abasta en un cove.