Empènyer i empentes

Dimarts 3 de gener 2017

Massa convençut que poca vida tindré perquè poc em sé cuidar, almenys m'ho penso, o és que em deixo vèncer per la creença que els mals poc em duren? No sé si massa els sé curar. Ahir fotut i enfredorat. Avui com un gínjol amb la panxa destarotada, però tant se val. No estic malalt fins el dia que massa ho estaré i de poc em servirà. El mal de família, dels que treballen i dels que es cuiden, es vetllen, sobre la marxa, dels acostumats al dia passa any empeny, fins el dia que l'empenta seva no és i una empenta estranya, imprevista, familiar, coneguda, encara que no es conegui, empeny pedregar avall.

Comentaris