Apropa a la pesadesa

Divendres 1 de setembre 2017

Als Font-Pagès Guiu, discutir sempre ha estat una mena d'esport familiar. Es discuteix amb vehemència i es defensen veritats i no veritats com si ens hi anés la vida. Sovint es ratlla el ridícul que apropa a la pesadesa quan tanta contundència s'ha d'escoltar. A la Cristina l'hi agrada quan ens trobem els cosins i quan l'Eudald i la Maria Mercè venen per Nadal o per Sant Esteve. Les discussions solen ser èpiques, però ningú es baralla i tothom es queda amb la seva. Poc es critica, poc parlem d'altres i molt es parla de política, de família en l'enyor i es rega en poc aturat cava. Els postulats pugen de to i com més resposta, més contesta que s'acaba amb innata tolerància. Diferent, contrast absolut, més burgès, gota menestral, gota obrer, amb un to més baix, amb educada consistència, perquè ni una en deixen passar, i amb inflexibilitat de baixa tonalitat de to amable. Molta paraula per a no acabar dient res o parlar sempre del mateix: la família, l'única, no pas amb baralla i sí amb velada crítica quan s'escau. El vi i el cava escassos, molt escassos, i s'obre la porta a una altra mena de pesadesa més serena, més tranquil.la d'educat silenci per part meva, acusat de manca d'interès i de poca participació, d'absenta escolta i amb el temor que se'm dispari la vehemència apassionada dels Font-Pagès Guiu que peca massa de pesadesa carregosa i molesta quan trop es dispara.

Comentaris