Trista i material vida amorfa

Dijous 28 de setembre 2017

Llibertat d'expressió. D'acord. Intentar ser demòcrata radical en la defensa de les pròpies opinions amb tolerància per les altres si estan llaurades en el mateix món de tolerància respectada. Abjuro i em malfio de la novetat innocent i ignorant. Intento no escoltar-la i poc esforç empro a convèncer de res a res ni a ningú. El frau al vuitè dels manaments divins, una llosa que massa pes suporta, servidor de la manipulació i de l'engany que irrita i crispa en extrem. He arribat a llençar a les escombraries una exemplar de la premsa del conde per insofrible, gairebé per educadament indigne, però no ho hauria d'haver fet, ni m'hauria d'atrevir a dir-ho, perquè potser no és encertat i m'endinso a faltar respectes, fins i tot a algú que me'l falta amb les seves manipulades i interessades publicacions. Curiós, sempre sol passar, les rates abandonen el vaixell quan van mal dades i no en treuen profit, però sempre tornen quan se'n poden tornar a aprofitar i el vaixell torna a surar. Veurem, i no m'ho temo, massa abandonaments, lògic i normal, aquests propers dies. Rates que fugiran a aixoplugar-se a altres indrets on els hi donaran engrunes arreplegades de terres hostils de falsa i interessada amistat. Tornaran, ja ho he dit, perquè sempre tornen, a cercar nou menjar i a empestar llavor negra i bubònica, empudegant tot el que rosseguen de trista i material vida amorfa.