Hedonisme mal entès

Diumenge 10 de setembre 2017

Intensitat: futbol, assemblea i dinars familiars. La tònica dels darrers dos dies. Poca lectura, una constant, i música mal escoltada a la feina. Esbargir-se com una necessitat, però ja hi som, en la mesura aristotèlica que impulsa a defugir del que pot arribar a semblar una mena d'hedonisme mal entès. M'agradaria explicar-me millor i no sóc conscient de sortir-me'n. Deu ser veritat, i, de fet, és una de les coses que em puc arribar a creure, que la relació entre esbarjo-feinejar i coneixement-cultura va en consonància al percentatge aplicat a favor o en contra d'una premissa o d'una altra. No vol dir res, com tampoc té massa sentit la reflexió contradictòria que exposo en aquesta entrada atrafegada i festiva. Només exposar el que en puc arribar a pensar i del que m'agrada esser-ne més partícip. Treballador esforçat i mancat d'esbarjo en el sentit més estricte del terme i jugador passional, no m'atreveixo a dir si forçat, de combinacions de lletres i on puc abastar coneixement. Em queda dir la darrera bestiesa. A triar: del no conèixer, trio esbarjo al viure enfeinat. Saber per no saber, val més esbargit i apostar per una mena de felicitat compensatòria si es tracta amb el valor afegit temporal que té o se n'és capaç. Espès.