El mariscal llaunes

Diumenge 24 de setembre 2017

Fa mal d'ulls veure una senyera del reino a plaça. Està situada just a sobre del balcó on vivia el mariscal llaunes. No fa pas gaire que es va morir. Apuntar que desitjo que l'eternitat l'hagi dispost a la dreta dreta del pare i del cabdill de la indivisibilitat de la pàtria aliena. Pladevall, el que estava per sobre en Traveria, els amos del sindicat vertical de la època i que confirmen que els feixistes no eren pas tots castellans. Ambdós han mort cul-tous i en pau als seus catres. Val més així. El balcó no sé a qui pertany i poc em commou a saber-ho. Mariscal llaunes, terme que a la plana s'ha adoptat per identificar manaires ineptes que de la ineficàcia i de la gesticulació en fan ostentació i que viuen en un perpetu estat d'incerta glòria d'autoritarisme de poc creïble i ridícula autoritat. Vida emprenyada i que feia emprenyar, viscuda immune, còmoda, no censurada, que els ha permès acabar els seus dies en pau, quan massa innocent no els va poder ni començar, i les explicacions tèrboles no han estat donades. El bram dels perquès ha quedat ensordit. Em produeix trista gràcia la presència. No la voldria, però tothom és lliure, fins i tot els que no deixen que ho siguem, d'expressar, però la malícia d'amagar una càmera de filmar darrera la senyera, passa de taca d'oli. Què volen filmar? Aldarulls? Filmen indiferència i no la deuen entendre, gairebé n'estic segur.