Hòsties com pans de quilo

Dissabte 23 de setembre 2017

Desbordats a la parada. La gent s'anima. Solo dir que ja es veurà i ara començo a apostar que ja es veu. Animat des de la crítica. El whats va boig. Massa hi sol anar aquests dies i m'encalla un pèl massa el ritme que em plau viure. Immers i poc afecte a les noves tecnologies. Contradicció de les moltes que conformen tarannà i no les vull acomodar en el món de la renúncia. Del whats n'estic perplex i, com a eina de més, perfecte i no gaire cosa més. Pràctic, quan poc en sóc. Auster, monacal, un aire en dec tenir, i m'adono que per força dono quan m'ho proposo. Molesta tanta propagació de tot el que arriba parit de la poca contrastació que fa tuf de xafarderia bacallanera de parada de mercat de barri. Tolerat amb humor, no sé si amb més gràcia que pena, quan me'ls fan arribar. M'arriben de tots costats, de gent gent que puc considerar poc informada o massa crèdula; però quan és a la inversa, quan arriben els mateixos i en són gent que es consideren informats i mundans qui els envia, no puc deixar de pensar en la tristor que deu comportar combregar amb hòsties com pans de quilo que encara no he arribat a entendre com se les poden empassar; són eixerits i els altres, un mateix, gaire no en som.