Després de la tensió

Dijous 7 de setembre 2017

Després de la tensió, la calma. Són dos quarts i tres minuts de sis de la matinada i al despatx, a la feina, envoltat de papers i intentant fer quadratures de caixes, quilos i bultos marejadors, quan encara no em comencen a marejar trucades i gent, el primer concert per a piano de Chopin el posen a la ràdio. Sé que aquest escrit el passaré en net passats uns dies.Enfeinat. Segurament és el concert per a piano que més m'agrada. També m'agrada el de Grieg. el de Schumann i el dos i el tres de Rachmaninov i d'altres, molts d'altres, els cinc de Beethoven, per exemple. I jo que no m'he preocupat mai de no aprendre més enllà de les poques notes del pentagrama que hem fan aturar quan les vull llegir, com un analfabet que treballs té a desxifrar i a coordinar lletres, i intento esbrinar si es tracta d'un si o d'un sol lligat per clau. Molèstia d'haver nascut en un país feiner ric de materialitat i pobre de mentalitat que no està per orgues y de váyase usted con la música a otra parte el veí.