Polidesa precària

Divendres 15 de setembre 2017

Polidesa precària si et passeges, i hom no hi sol passejar si afer determinat no l'impulsa, com pot tractar-se que la farmàcia de guàrdia es trobi, a endinsar-se al barri del Remei. Em vaig criar en aquest barri, quan la pobresa no era precària. Es tractava de pobresa amb més d'una pinzellada de misèria i de malnutrició, de casos extrems d'alcoholisme i de maltractament de gènere consentits com a naturalitat de la vida mateixa. Molta canalla poc escolaritzada pels carrers polsosos i enfangats, el pa del dia. Parlar dels seixanta, dels setanta, de treballar moltes hores a les adoberies, al tèxtil, cobrades com s'havien de cobrar, en nòmina, més del que passa ara, i amb esperança de l'esforç de poder escapar de la precarietat i poder obrir la porta a la còmoda prosperitat que, nosaltres, els fills d'aquells pobres esperançats, ens hem ben cuidat, des de la còmoda prosperitat, de tancar-la per a proporcionar desesperançada precarietat de nul.la exigència social.