Res de nou

Dimecres 20 de setembre 2017

Fa com dos anys no ben bé, vaig votar, com tothom, a unes plebiscitàries que em vaig arribar a creure que no ens havien de portar a on som ara. Majoria independentista. Sembla mentida, i és que no m'ho puc arribar a creure des de la serenor més absoluta, que no sabessin com actua aquesta patria comuna y indivisible, justificada per la força, pel mestratge en la tergiversació de qualsevol fet que els hi vagi en contra i per l'aplicació de lleis que no solen estar mai gaire al servei del poble i quasi bé sempre al dels poders fàctics. Mancats de diàleg i de respecte pel bé comú, l'essència de la democràcia i la cantarella eterna i vana. Res de nou i no m'abstrec de la gravetat. Tarda intensa de parada a Casa Comella. Se'ns han esgotat existències i cues de gent a comprar qualsevol cosa que es pugués penjar a l'esquena. La plaça plena com un ou i gent fins més enllà del vigatà. No s'havia vist mai. Escrit des de la serenor, cap esforç em suposa no exaltar-me i sí il·lusionar-me per deixar-ho aquí i no estendre'm més del compte.