Afany d'eternitat

Divendres 8 de gener 2016

No m'hauria de sorprendre l'afany d'eternitat en les vides acotades pel pas del temps desitjoses de futur sense saber viure el present. Del passat, si se'n parla, valdria més no parlar-ne. Desig de no pretendre eternitats, com a molt, una plàcida longevitat en aquest món, i, pel què fa a l'altre, món, una quimera no ximple, només no creguda i absenta de cap mena de ganes de tast. Abocat a aquesta mena de present laboriós de petites vivències agraïdes i algunes no pas del tot bones. Deu, i una espurna del Déu personal imaginat i ignot, ser la vida. Està bé. Demà la Berta se'n va a Cambrigde, el seu present cercador de futurs incerts, expectants, il·lusionants, que tampoc tindran afany d'eternitat però que hauran estat viscuts. Important.