Estètica del kirsch

Dimecres 6 de gener 2015

Estètica del kirsch no ofensiva, fins i tot emotiva, els mags a Vic. La Plaça majestàtica, fumada i de balconades plenes de gent. Efecte màgic que fa creïble el que no sol ser prudent creure-hi massa. A vegades cal creure i es creu en res pensant que tot és i res no és. Incongruència consentida i presencial a Plaça amb l'enyor oratori d'en Solà i Sala de tota la vida austera antiga i en Coll, amb el pla, i no pas planer parlar de la Plana, barroc, didàctic, camí de ser un clàssic que farà oblidar antigues oratòries i en crearà de noves sense perdre l'estimada essència carrinclona de dates senyalades. Ho celebro. En el fons dec ser tradicionalista i se me'n fum. Encantat del Melcior, en Marsó de l'Orfeó i de l'Euterpe, de discurs idèntic, idèntic, de quan se'm glaçaven el carmells mocosos i freds del nas, i sortíem del cafè nou, convidava l'avi Pere de Santa Eulàlia de Riuprimer, un nom que costa de mastegar, i temps escàs d'escoltar, tal com sona, tots els nens i les nenes de Vic, tuti il mondo, a la none, a la none, a la dormitare! Com abans, present i que perduri, futur.