Més torrada i fosca

Diumenge 24 de gener 2016

El gran problema de no saber història i de no gaire res més que no vagi més enllà de la feina, dels diners dipositats al compte corrent i del que es menjarà per dinar, sol ser una mena d'ignorància difícil, o fàcil, de definir. Nova crisi de refugiats. Fa setanta anys, ens hi podríem haver trobat nosaltres, milers de republicans passaven la ratlla. Els primers que la van passar, un pèl més ben acollits i els darrers rebutjats i concentrats en zones delimitades per filats espinosos. Ara sirians o vés a saber què o qui. Trontolla el sistema europeu. Tota la raó. Els valors en crisi. Decadència i la nova invasió dels bàrbars. La història de sempre. Arribar al bressol travessant la mediterrània  que els acull com pot perquè està avesada a acollir i al mestissatge. Sabem on som, però no sabem ni qui som ni d'on venim. Mediterranis. Europa del benestar i el model escandinau com a model de models. Redundància. Verbalització, m'ho sembla, de visualitzar el perill allunyat i de viure clos en la societat racional impositiva de ciutadans nets, alts, rossos i d'ulls blaus, molests i restrictius quan els hi arriba gent no pas alta, ni rossa, ni neta i d'ulls no pas blaus i de pell més torrada i fosca que fan gargot en un món tan polit i sistematitzat que poc a veure té amb el desgavell més acollidor, brut i empobrit de la mediterrània, on tot sembla més diluït, més avesat, i, evidentment, menys sistematitzat i gota perfecte als ulls de qualsevol coneixedor bàsic de la història que sempre sap que les repeticions són cícliques per la constant i perpetuada ignorància que provoca la visió del món clos i finit dels que no saben, dels que no volen saber, història i no massa de res.