La son m'abat

Divendres 15 de gener 2015

No, no vaig veure ni escoltar l'entrevista. Avui fragments i opinions a la ràdio. La son m'abat i em cal dormir. Anem bé, com a cristià  de bateig, he estat educat en la creença de la fe que no hauria d'estar perduda. No m'hauria estat del tot dolent conservar-ne una mica. Espero no perdre'n d'altres, si és que gaires me'n queden per perdre. Aquella maleïda sensació de ser-hi, de creure amb impossibles que volen ser possibles, i sensació d'estar en moviment aturat i de voler retardar excusadament l'expansió, no pas primària, dels instints més bàsics de voler ser un mateix més canallesc i  poc racional que a enlloc porta i em sol semblar més aclaridor i poc pràctic que aquesta llarga o excusada espera de remenar la perdiu sense estofar-la a la cassola, quan la possible menja estofada està condicionada a la fe de ser emplatada en una diada més propera que llunyana. I l'estofat no s'estofa, o és, també, qüestió de fe? I cal, en tinc, tenin-ne, i molta.