Escrit també abans

Dilluns 25 de gener 2015

No crec amb l'existència de cap Déu. Comprenc als que hi creuen i els hi puc arribar a envejar la placidesa espiritual que els hi deu arribar a comportar si la creença és sincera i sentida. Se'm fa difícil d'entendre. Només això. Pecat d'orgull ben i malentès. Orgull. Escrit altres vegades: no saber si existeix Déu, però sí pensar que si una espurna inspirada de divinitat existeix, o ha existit, a la terra, aposto que es deu trobar en les notes musicals de Bach. Ho he escrit abans i ara hi torno. Somni de poder anar a Leipzig. També ho he escrit abans. Matinals de ruta Bach. Escrit abans més d'una vegada. La feina de deu a onze dels diumenges. El cel a la terra. Escrit també abans. El cel tenebrós enllaminit de sons celestials. No escrit fins ara. Cants de sirena endolcits, encisadors, transportadors cap a un més enllà etern no demostrable que, per arribar-hi, si és que s'hi arriba, si és que existeix, el peatge que es paga resulta ser massa gravat, submís, de feliç tenebra infeliç no calguda. Necessitat de no escoltar, de no prendre's seriosament les lletres i el missatge del culte evangèlic endolcit per la música del mestre saxó que de la tenebra en va ser capaç de treure'n música imaginària del que podria arribar a ser el cel netejat de missatge tenebrós, evangèlic o no, tant se val, tenebrós. Escrit també abans.