Sempre n'he tingut l'anomenada

Dissabte 16 de gener 2016

Dia treballat, reposat i descansat. Vic ciutat de la cultura catalana i espectacles a Plaça. Dissabte a la tarda. Ciutat encara més insofrible en la tarda més insofrible de la setmana. No convida a sortir de casa. Ahir convidava i em vaig prendre el convit de ser a casa Comella a les set del vespre i fins a quarts de vuit tocats no va començar arribar la gent. Una estructura d'estat fonamental, la puntualitat, que sempre sol fallar. Feia fred i optar per fer estona al Casino. Va estar bé per cap d'any? Un que també feia la seva estona a la barra del cafè. Havíem anat a escola junts. Eres bon estudiant tu Font. Sempre n'he tingut l'anomenada, vaig pensar sense creure que s'hagi ajustat massa a la realitat. Ens unia l'escola i alguna salutació quan ens creuàvem pels carrers de Vic. Se'n suma una de nova: una nit de cap d'any concreta de velles glòries no pas proustianes, ni substitutòries de res ni de ningú. Els mateixos homes i les mateixes dones que havien estat nens i nenes, ara desmillorats pels temps, uns més que uns altres, i amb massa mostres de voler aparentar ser més joves del què realment se n'és, amb el pentinat, els que encara tenen cabell, en el maquillatge i en el vestir, arriscant-se a caure en l'empantanat terreny de la ridiculesa crítica proustiana de qualsevol o concret temps retrobat.

Comentaris