El dinar de demà

Dijous 14 de gener 2016

Després de la tempesta, la calma. Un tòpic i anar tirant de tòpics. Ja hi ha govern. Engrescats. Dijous. Psicològic. Encallat de lectures i música gairebé tota escoltada a la feina o al cotxe. A casa televisió. Res de nou. Enfangat i parlar sense parlar. Dir sempre coses semblants d'interès discutible i carregós. Convidat, desganat, a escoltar acostumades paraules a tota hora filles del retorn, dels hàbits i dels costums apresos. Acabo de tornar de comprar el sopar i a Vic fa fred, no sé si més o menys del que feia abans, quan era petit i infeliços no paren que dir que tot passava a l'engròs i no estalvien considerar increïbles arguments de millor viure. Cert, fa més fred del que ha fet fins ara. El cel serè i demà, a quarts de cinc de la matinada, potser participaré d'un petit trencament de la rutina. Gelades les zones obagues de la carretera. Costum desacostumat i petita variació i alguna cosa, poc interessant, d'escassa perillositat, per explicar a estones de conversa complimentosa sense conversa. Emocionant. Retorn a una rutina perduda massa dies, a l'esborrany de lletra menuda i atapeïda i aparcar l'escriure poc agradós a pantalla. Dijous i el bròquil ja bull. El dinar de demà.