La ciutat artificial

Dissabte 2 de gener 2016

Valsos i polques a tothora. Música lleugera del dinou. Aprofitar el matí per escoltar vinils poc escoltats i desintoxicar-me de la lleugeresa  i prendre'n una altra d'aparença més seriosa: el llac dels cignes de Txaikovski. Traslladar-me de l'elegància superficial vienesa a la gèlida ciutat de Pere el Gran. D'imperi a imperi i de frivolitat a frivolitat de músiques evasives, de dies que volen ser agradosos, feliços, de no voler afrontar res i sabent que no cal viure sempre enfrontat, desafiant, agreujat; cansa i esgota la rigidesa dels que hi viuen i hi fan viure amb aquesta mena d'austeritat religiosa, encarcarada, castellana infeliç, sense pensar que sovint hi ha necessitat evasiva de no pensar en res i de viure en un món més lleuger, més feliç, més benentès infantil d'escoltar, encara que hom s'enganyi, melodies valsades, ballables i enyorar passejades pels antics carrers i estades en sales imperials de la ciutat artificial de Pere el Gran.