Sempre el però

Dilluns 7 de gener 2016

Quan mana la panxa i la petita butxaca, poca cosa es fa en convenciment del què es vol, encara que es desitgi, i t'adones, escoltes, després d'hores de parada, de reunions, d'organitzar manifestacions i de coordinar logístiques per a mobilitzar com més gent millor, que el comentari més sovintejat no passa del vols dir que ens en sortirem? o el, directe, no ens en sortirem pas! Mal averany d'argumentacions tòxiques arrelades. L'excusa del jo ja ho deia i això que sempre hi he estat i no hi ha manera que ens en sortim. Estar i no tenir sentit que s'hi està, que no vol dir haver-hi estat per a perpetuar un estat que hi estigui i no pas la no constitució del no estar mai en cap estat i de viure en l'estat del permanent aturament del voldria però, sempre el però.