Moments simfònics

Dilluns 4 de gener 2016

Hi ha moments simfònics sensacionals que et transporten i et conviden a pensar que encara es pot arribar a somniar alguna cosa en uns moments on els somnis semblen descatalogats, El segon moviment de la cinquena de Txaikovski, no pas alegre, tràgica de mena, passional i freda i elegant com ho és l'artificial ciutat de Pere el Gran. Tota, la simfonia, convida a perdre's per carrers coneguts o inconeguts. Ara plou una pluja de poca aigua. Necessitat d'evadir-me de la realitat, la meva, la nostra, la del país i intentar no viure'n cap, de realitat. Fugida esporàdica, momentània i retorn, sempre el retorn arrelat a aquesta mena de terra que sembla acollidora i que massa vegades resulta ingrata d'insolidària solidaritat. Una terra que fa llevar a massa gent molt d'hora per a recollir escassos profits i per creure's que ja té el peu al coll a no massa res tot tirant-se els tests al cap quan s'han de prendre decisions importants. Perdre, sempre perdre, una guerra darrera una altra, per integritats malenteses i d'efecte poc sentit, sense adonar-se que les guerres poca gent les guanya i massa les perdem.