En un plis-plas

Dimarts 12 de gener 2016

Hi ha una mena de gent que els hi atorgo una saviesa ancestral que mai no em veig en cor d'assumir. Viure en un país arrabassat, complicat i rabiüt i no pas dogmàtic, ni massa ressentit ni envejós; deu ser cosa de castellans. A cop calent, el bloc de la Carme, en un plis-plas i ja hi tornem a ser, sense dogmes i amb estalvi  d'hòsties, les de sempre, les que solen ser de dubtoses complicitats. O és que deu ser cosa de castellans això de les hòsties? I mira que ho han estat de consagrades, reconsagrades. Qui ho deia? Prou ho sé, i no en porto cap cognom de qui ho deia i sí un bon barreig de sang. De lletra, com massa gent, llavors, no n'havia après i de saviesa n'anava curulla, la bona Gracieta.