Fernando

Dimecres 20 d'abril 2014

Mala mania de catalanitzar noms de gent castellana que no ens hauria ni d'interessar. Em sona malament Pelai o Ferran. Carrers de Barcelona. No era el seu nom. Jo tampoc sóc en Ramón. Pelayo i Fernando. No nostrats, si és que de nostre o dels altres hi ha res. Pelayo, un bàrbar de la reconquista, i Fernando, no pas el católico, aquest el séptimo de vés a saber quina dinastia, sí, hispana, ja ho sé, i no m'allargaré en el detall, rebotat del despotismo ilustrado, de poca ilustración, de massa despotismo i de moltes hores de sagristia. Borbón poca engruna il·lustrada, que no sé si es mereix un carrer, i gota una traducció nostrada d'un nom que gens me'l puc sentir com a meu, algú que va estar abonat al garrot sense entendre, sense voler entendre i escassa capacitat de no voler entendre res i se li consagra el carrer més luxós de l'època, això sí, amb el nom correcte: Fernando.