Venir a trucar el timbre

Diumenge 10 d'abril 2016

Ho he de treure: encausat per una falta no comesa que no em va ni em ve ni em vindrà. Sembla una història kafkiana. Tot ve d'un pam i d'un pam de menys o de més, segons com es miri, de la ratlla del parking que ja dec tenir en propietat. Un veí em va denunciar per haver estat, sense haver-ho estat, còmplice d'un altre, el de la plaça del costat de la meva, que va pintar la ratlla de delimitació sense dir res a ningú, un pam més avall de l'original i un pam més amunt d'una pintada general que es va fer a tot el parking fa set o vuit anys, cosa que tampoc puc afirmar en seguretat. El cert és que les tres ratlles hi són i la del mig és molt recent; les altres, mig esborrades, es distingeixen perfectament. Sincer: se me'n fot. Aparcaré igualment i si el pèssim conductor denunciant de l'aparcament del davant, amb tot l'espai del món per maniobrar, no en sap més, s'haurà de ben fotre li vingui d'un pam de més o de menys. Poca feina deu tenir o peca de no saber com matar l'estona. Més que emprenyat, estic dolgut, i no pas per la covardia del denunciant o per l'estupidesa del pintor que ha anat a la seva, més aviat, i em dol, perquè jo hauria actuat diferent, i no sóc ni millor ni pitjor que ningú, que els veïns que eren a la reunió del parking, a les que mai hi solo anar, cap fos capaç de venir a trucar el timbre quan sabien el què s'estava cuinant i excusar-se pensant o dient que no es pensaven que la denúncia tiraria endavant;  què voleu que us digui? lamentable.