Tarda de silenci

Dilluns 25 d'abril 2016

Silenci. Tarda de silenci. Sense música i llegint al sofà del costat de la finestra. Entra el sol i s'hi està bé. Carpentier. L'estic acabant. Em fa sentir malament. El gaudeixo i m'agrada de tal manera que em sembla impossible que algú pugui arribar a escriure tan bé. Impossible intentar-ho. Riquesa i erudició de saber, de parlar, d'escriure de coses donades per sabudes. Lectura entenedora i de difícil comprensió si no s'han donat per sabuts més d'un i de dos continguts que formen part de la història del segle vint com a conseqüència del dinou i rebotades del divuit, el siglo de las luces. Lluminós, el siglo, com la llum que m'entra per la finestra i que aviat minvarà. Alegria de viure, de llegir i sensació de benestar. Claror en la seva mesura justa, massa enfarfega, com em passa amb les òperes barroques de Haëndel o de Vivaldi, insofribles escoltar-les senceres i fresques, lluminoses, quan se n'escolta una ària, i assaborir que sembla que se t'obri l'esperit i que que s'alegra el cor, sense caure en l'excés de quedar enlluernat de tanta claror i de l'enfarfegament recaragolat i efectista.