Una mica de Carpentier

Dilluns 18 d'abril 2016

Un vinil antic de la Traviata memorable: Lorengar, Aragall i Fischer Dieskau, i un altre, clàssic, wish you were here, Pink Floid. Escoltats mentre feinejo per casa i no surto enlloc perquè no tinc a on anar i tampoc vull anar a enlloc sense haver d'anar. No en puc dir descans, tampoc avorriment, ni cap cosa que s'assembli a descans o a avorriment. Tampoc se li pot dir feina estrebada ni programada. Anar fent, parar, engegar, aturar-se a escoltar un fragment inspirat de la música sabuda de memòria i anar fent estona per a anar a dormir i posar el coll a les mongetes tendres del sopar i deixar apunt els macarrons de demà dinar. Domèstic sense angoixa i sense massa alegria, resignat, tampoc; anar fent, sense pressió i de saber que no passa res si m'aturo deu minuts assegut a la comuna i els aprofito per llegir una mica de Carpentier.