Se n'ha de saber molt

Dilluns 4 d'abril 2016

Hi ha coses que no sé si em resultarien impossibles. La vitalitat m'impulsa a posar cullerada i les distàncies, ai! les distàncies costa calibrar-les. Devoro llibres, ansiós, i l'ansietat amaga, només amaga. Petita autoestima complaguda. M'he comprat un vinil: cançó d'amor i de guerra, Caballé i Carreras, al carrer de Sant Pere en un llibreter, desconegut, de vell. No és del que volia parlar. Sin destino, la mirada magistral d'un adult capaç de reviure l'experiència i escriure el relat com un infant que entrava a l'adolescència i que li va tocar viure un dels episodis més negres de la contemporaneïtat. Commou que es pugui creure amb la bona fe, no creguda, m'ho suposo, quan s'escriu, dels botxins que, alguns, no tots, els mínims potser, eren capaços de destil·lar gotes d'humanitat de substrat humanístic. Se n'ha de saber molt per assolir aquest perspectivisme que sembla mancat d'odi, o, com a molt, el traspassa al lector i que en prengui la part que en vulgui. Per aprendre'n, amb presència i sense oblit, sense, i no pas sense destí, amb tot, el destí, i ben intencionat.