Marx no sabia de futbol, sabia de Déu i d'opi

Dissabte 30 d'abril 2016

M'agraden les tardes plujoses de primavera i de tardor. Tarda descansada de futbol. Opiaci. Dia treballat que no hauria d'haver estat. Sensació que hem deixat que ens pugin a cavall i que a cada bugada perdem un llençol quan els hem perdut tots de cop. Em deu ressorgir la bena reivindicativa d'acomodat rebel de qui tot ho ha tingut més que fàcil i que complicacions s'ha buscat per escapolir-se de la insipidesa de la vida avorrida. Absurditat. Massa queixa al meu entorn, a tots els entorns, dels esforçats, dels que lluiten, pocs, dels que voldrien lluitar i dels que no lluiten per res i que tot ho voldrien i em resulten odiosos com a poc mereixedors de ben poca cosa. Radicalitat i abonat a una mena d'esforç gairebé estèril, avui, producte del cansament, m'ho suposo. Esperar que guanyi el Barça que perdi el Madrid. Marx no sabia de futbol, sabia de Déu i d'opi.