Quatre cadires

Divendres 15 d'abril 2016

Gent atrafegada al rovell de l'ou. Botigues de tota mena i una llibreria. Ciutat lectora que sembla que converteixi la lectura, com la pregària, com el sexe, en un acte íntim. Pocs en veus llegint a l'aire lliure, en sóc un, ni els asseguts en una terrassa de cafè o a la llera enjardinada de gespa verda del Mèder, aquesta mena de rierol rebec ple d'ànecs, d'estampa, de postal i de pintura obligada a qualsevol casa vigatana. El pont romànic i la catedral al fons. Quatre cadires de metall massís clavades al terra. Dues a cada punta de la peatonal zona del carrer de Manlleu El rovell de l'ou. No hi he vist assegut mai ningú. Com si no hi fossin i posades per a fer bonic o per a veure passar la gent. Mortes de sentiment. Avui un home assegut llegint, potser, no ho sé, veí, o no de la ciutat lectora. M'ha semblat mancat del pudor, exposat, que comporta l'intimitat de l'acte, de la lectura entesa com a pregària enclaustrada o exposada en cercles reduïts i amb massa recança a l'exposició de la llum que pot arribar a donar el carrer.