Obrir diaris

Dimecres 27 d'abril 2016

Fastigueja obrir diaris i escoltar notícies per arribar a la conclusió que sóc corrupte i mentider i ho sóc tant com ho seria si se m'oferissin plaers carnals obscens mai oferts, com tampoc se m'han ofert sobres plens de diners que deuen ser difícils de rebutjar. No ens enganyem. Som com som i no és una obvietat: una realitat. Existència del què existeix i del què hauria d'existir. Insatisfaccions de tota mena i no es lluita, no es va per assolir l'essència, no, no es va a la cerca d'una societat justa, d'una vida justa, satisfeta, en tots els àmbits, en tots, en tots, tots, i la hipocresia, ai! la hipocresia, la insatisfacció, el voler viure bé sense saber què es viure i no existir cap mena de voluntat d'aprendre'n i res es sacseja, res es rebolca i tot s'abona a la llosa moral de la insatisfacció; quina? la moral? la carnal? la substancial? que m'ho expliquin, perquè no hauria de ser ni la meitat de complicat si es deixes fluir, i quan dic fluir, voldria dir fluir o deixar anar, més simple, més simple.