L'humanisme més transcendent

Diumenge 3 d'abril 2016

Va perdre el Barça que va com deixar guanyar al Madrid. Diumenge habitual amb l'estona de tenebra de Bach a la ràdio. Cuina i començar a llegir Imre Kertész. Retorn. M'ho deu semblar. Exterminis de la vella Europa, siguin quins siguin, marginats, refugiats ... tant se val. Deixats de la mà de Déu, si és que cap n'existeix, si és que cap mai n'ha existit. Sensació personal de divinitat interpretada i usada com com a falsa protectora de bestieses, de la bestialitat humana absenta d'humanitat en una vella Europa, la de sempre, capaç de l'humanisme més transcendent i de comportar-se de la manera més humana de totes les possibles a l'abast inabastable del tot, de tothom i de déus absents per omissió o, simplement, per absència.