Dificultats per avançar

Dissabte 13 d'agost 2016

Em satisfà això de caminar i poder-me donar el gust de perdre'm de forma controlada i sense la càrrega d'haver de suportar angoixes imaginàries de pèrdues paoroses irreparables de complicat retorn. Capacitat de desfer camins, de poder llegir mapes de carrers i, com a mal menor, retornar al punt d'origen resseguint els passos traçats que, poques vegades, es tornen a resseguir. La bogeria de Londres, la del Londres turístic atapeït de món d'escàs món, de cridòria i de retrats per immortalitzar. Optar per explorar zones, no massa carrers enllà dels envaïts per la plebs sorollosa i consumista, com ha estat visitar Chelsea i retornar per Blomsbury de nou. Sols a Chelsea, caminant per la vora del riu i les cases, aquelles cases iguals antigues i restaurades, calcades, que envolten places enjardinades i que donen sensació de delícia de viure prop del centre, només a dues-centes passes mal comptades, vint minuts to walk, tranquil i deliciós, com el sopar, no pas barat, parlant amb la Berta, a l'altre extrem, a Rotherhithe, a tocar el pont de la torre, cansats de caminar, animats, en un pub, sopant, envoltats d'anglesos de barri. Tres carrers més enllà, a tocar de la torre, a tocar, una altra història, Babel, marabunda i dificultats, dificultats per avançar.