Menjar sense abusar

Dilluns 1 d'agost 2016

De vacances. Escriure l'esborrany assegut a la pírrica terrassa de l'estació, prenent. Em fa falta, potser més que les vacances, prendre, asseure'm i mirar com passen els trens i la gent de poble atrafegat. El present que friso per viure, el no instantani escopit, biliat, perquè no sé si a dins de mitja hora o d'un minut hi seré, no a la pírrica terrassa del cafè de l'estació, si no en aquests món d'immediateses i ja podria formar part del passat i del record d'hores i de moments ben o mal viscuts. Aprofito la immediatesa d'aquest present, el d'ara, per assaborir un bon vinet, bo i prou, sense escarafalls, i per pellucar quatre cotnes casolanes, fregides, olioses, que fan de bon menjar sense abusar.