Para de comptar

Diumenge 14 d'agost 2016

No pertànyer a un lloc. Crec que cap vegada havia estat amb la consciència de tornada com va estar ahir. L'idioma, i te n'adones quan costa comunicar, no deixa de ser un problema. Solia pensar, quan tornava de qualsevol viatge, de qualsevol lloc, que hi tornaria quan tornava a Barcelona, aquesta vegada ja pensar que potser mai més es tornarà al lloc tornat. Escrivint, fent temps mentre em menjo un entrepà dolent a Stansted. El menjar anglès ha estat bo. Els entrepans que es compren al súper, només semblen ser comestibles. He estat a Londres i a Cambridge i para de comptar, i, quan he marxat, m'ha entrat aquella mena de recança, no pas enyor, ni desesperació, ni res de semblant, de suposar que ha estat la darrera vegada que hi estaré i que ja forma part del meu passat i dels meus records. Cansat i apunt de passar el control per entrar a l'avió incòmode de baix cost, després d'haver estat cinc dies amb la Berta, jove, amb tot un món per endavant i amb coneixements per saber que està fent quelcom important en el seu món de càlculs cel·lulars i genètics. Tot just comença. Segur que hi tornarà més d'una i de dues vegades i serà afortunada, ja n'és més, i m'agrada que així sigui, com ho ha estat el seu que dues vegades hi ha pogut estar a Londres i a Cambridge.