Si fos buida

Dijous 18 d'agost 2016

Poques ganes de fer balanç d'aquestes vacances especials de molta lectura i de molt poca música. Aprofitades i satisfactòries. M'ha agradat estar amb la Berta a Cambridge. M'adono que estic fent el que no volia fer: balanç. Fer de pare i retornar, mai es retorna, però sí que es rememora, a quan era petita i m'explicava les seves coses i l'escoltava sense donar-li la raó ni prendre-la-hi. No l'avisava, tampoc la renyava, ni l'assessorava, la deixava parlar, fluir amb la seva raó, amb els seus encerts i amb les seves, les que em semblaven, errades, com aquests dies a Anglaterra, i comentar de la manera més neutre que capaç en puc ser. Controlar sense control. Saber sense saber. Res més, sense suggerir, sense pressionar, sense angoixes embogidores innecessàries del què passarà, del què podrà passar i viure el què està passant amb tota la gamma de sentiments possibles que puc arribar a expressar, si cap n'expresso, tota, però sabent que és el que passa, el que es viu i que no té cap pretensió més de ser vida plena, perquè si fos buida, potser seria mort o una merda de vida, que també podria ser.