Discreta indiscreció

Dilluns 22 d'agost 2016

Estiu de pendent tardoral. Vespres de potinejar a la cuina i les finestres, els balcons, abandonen la discreció que s'anirà esvaint a mida que els vespres s'allarguin. Ara ja s'ha fet fosc. M'agraden aquestes mesades. Com també m'agrada la discreta indiscreció poc abrigada de peus a la fresca, de samarretes i de calces d'estar per casa de la gent que no es muda per sortir al balcó, cada dia a la mateixa hora fent el mateix: la sudamericana grassoneta del davant estenent roba quan el sol es pon, la castellana gran del segon del davant amb el gat a la falda i els del quart, trists, apàtics, muts, amb el peus nusos sobre la barana, fumant el darrer cigarret abans d'allitar-se i esperar que el Pere, l'advocat dels pobres, el set-ciències sense cap ciència de la plaça, no es mostri abillat amb els calçotets blancs del tall antic, mancats de qualsevol mena d'erotisme, comprats a preu de saldo al mercat de Calldetenes el diumenge a un gitano, a controlar el tros de tots que s'ha fet seu sense res escripturat, i jo acabant de potinejar a la cuina abans de tancar el llum, a l'hora habitual, com ho deu saber la sudamericana grassoneta, la castellana gran, els apàtics i en Pere dels calçotets blancs del tall antic, i, potser, passar a formar part de la discreta indiscreció no sortida, no mostrada, al balcó, però sí amagada, il·luminada, visible, quan es repassen els marbres de la cuina i s'endrecen els quatre plats i els dos gots del sopar.