Per Sant Miquel

Diumenge 7 d'agost 2016

El minso coneixement dels qui es creuen universals, curulls, odiosos, com la paraula mateixa, de ciutadania mancada de territorialitat i d'origen. Voler ser d'arreu i no arribar a ser de massa enlloc. Voler tastar totes les olles i no apreciar-ne el gust de cap. Essències, una cosa, i el cosmopolitisme universal un aiguabarreig necessari no essencial. En Franco al Born i l'alcaldessa que em sembla despistada de món i ufana de ciutadania que no massa deu saber de significació històrica. Massa ferides obertes i en Franco en aquell espai no s'hi adiu. No valen arguments justificatius de ciutadania universal integradora transversal, que gairebé ningú sap què volen dir. En Franco pocs qualificatius mereix, i, de bons, difícil trobar-ne algun. Em remeto al setge, a l'espai, al mil set-cents catorze, molt em temo que deuria passar com passa a la festa major de Vic, per Sant Miquel, on només s'hi queden les autoritats, la guàrdia urbana i un petit percentatge de convençuts o de gent que no poden fugir enlloc. La resta, èpica, o a Llançà, o a Platja d'Aro o a Andorra. En Franco allà com oli i aigua o com a símbol, si cap se'n vol buscar, dels que mai hi són quan van mal dades i pitegen de pàtria, de ciutat o de poble. La història, absurda obvietat, és com és i no pas com voldríem, però sí que, probablement, una realitat històrica, tangible, viscuda, soferta, per avis, pares i oncles, els meus, pels actes i les obres del personatge de no pas bona memòria, van resultar ser gent poc instruïda i delitosa de poder assolir l'impossible de gaudir d'una bona instrucció. Van fer el que van poder. I no, no tot va ser culpa de l'home estatuït a cavall; no, potser no, o potser també d'aquells que, en hores històriques tràgiques, no van optar per anar a Llançà, a Platja d'Aro o a Andorra, però potser sí a llocs diferents d'efecte similar.