Ve de gust escoltar Smetana

Dijous 4 d'agost 2016

A les set de matí i escaig, un quarter d'Smetana a la ràdio, mentre llegia al sofà de la finestra. Acabar ¿qué es el tiempo? Estaré uns quants dies sense llegir filosofia. Ara em calen altres coses. Matinada fresca de finestres obertes i nit xafogosa. Em llevo d'hora i aprofito per llegir tot escoltant música. De fet, sempre faig el mateix. Un quartet d'Smetana escoltat, mal escoltat, brut de soroll de cotxes i de gent que passa pel carrer que no saben parlar baix i que no s'adonen que poc interès té el que diuen amb estridència tonal. Interromput, inaudible, de cop pel soroll de la màquina ensordidora de la brigada de neteja, la que a les set tocades ja rega els carrers. La seva feina. Molèstia inmolesta. Treballen i no són com aquella mena de no educats que semblen paons d'estètica gairebé ofensiva, que poc deuen saber d'Smetana, quan es veuen en cor d'escoltar aquella mena de música greixosa, de fast-food i de gust molt particular que poc s'hauria d'obligar a compartir amb tothom a tot volum, a qui li ve de gust escoltar Smetana, o a qui sigui, que s'estimi més escoltar el que sigui en la intimitat de la fresca o de la calor del menjador de casa o en un banc de qualsevol jardí públic o privat.