Vampiritzat

Dimecres 31 d'agost 2016

Em pensava que poc m'afectaria, i, la veritat, m'adono que l'afectació és minsa i m'han envaït records amb una espurna d'enyor de temps passats que em ara em resulten més grats del que deurien haver estat. Altres circumstàncies, altres moments que poc serien semblants si es volguessin retornar. No seria el mateix i l'estona breu, llarga, de l'estada sentida com una engruna, efímera, del què va ser. Dies de poc dormir, poques hores de son presa i d'aturades al casino i a l'snack amb excusa mancada d'excusa de preparació de diades nacionals. Com vampiritzat, xuclat, per l'encís i l'encant d'aquestes terrasses força plenes, no pas buides, a hora foscant a plaça, del què va suposar i que ara, com avui, només es tasta en compte-gotes, més apreciat, més gaudit des del món de l'excepcionalitat, quan abans havia estat la quotidianitat no exempta de rutina, de confort i, per què no? d'estones no del tot divertides.