Fuere

Dimarts 2 d'agost 2016

Fuere, primera i tercera persona del futuro de subjuntivo poc usat i que sona a arcaic i a temporal, de temps, en sentit real, metafòric i filosòfic. André Comte-Spanville, ¿qué es el tiempo? El temps, un moment determinat, també fuere. Fuere, de temporalitat enganyosa de futur molt subjectiu, molt personal, el fora que de músiques passades canta, i no és passat. Sembla indicar possibilitat d'esdevenir l'esdevenible. Fuere elegant, que em comporta a records, a passat, d'estones al llit de petit memoritzant conjuncions verbals castellanes indicatives, subjuntives, participatives i imperatives, sobretot, castellanes, amb aquella mena de llibrot que es feia dir Apto, que tot ho deia i no es descuidava mai del plusquamperfet que més del compte em costava memoritzar, un pèl més que els perfectes i els imperfectes, i, a hores d'ara bien fuere que ven pocs temps verbals d'aquells sabés conjugar.