La juguesca de la vida

Dijous 11 d'agost 2016

Sol passar que com més coses es volen dir, menys en surten. Dia esgotador. Londres, caminar, caminar i visites curtes i seleccionades. Esperant el tren de Cambridge a Kings Cross. Ahir arribar i aquella agradable sensació de llibertat que dóna el pedalar pels carrers universitaris amb la Berta i a estones sol. Consciència de civisme molt controlat i contingut, on t'adones que la juguesca de la vida, cosa que a Vic no passa, és quasi bé impossible. Els cotxes no corren, només ho fan els taxis i els menen pakis. Avesats, els anglesos, a respectar normes i a la contenció perillosa del quan peta peta i no pas com la nostra que sempre sembla que peti i no passa de brams d'ase incontingut que poc atrapa, encara que faci efecte de portar el xiulet enganxat al cul. Content de poder contemplar aquests colleges carregats d'història, de coneixement, de competitivitat i de competència, a cavall d'una bicicleta o, simplement, amb unes bones espardenyes esportives que poques vegades solo calçar.