Enganyar, enganyar?

Dimecres 17 d'agost 2016

Plou, trona i llampega. Espera per a tornar a treballar. Divendres. Un dia i cap de setmana. Ridiculesa. Tranquil, lector, cafeter, relaxat, relativitzar. Espero que duri. L'allunyament físic convé i el mental, ara, una necessitat. Enganyar, enganyar? el cervell va bé, o, potser més que enganyar, capgirar i foragitar espectres reals i ficticis. Allunyat, i no pas encauat, del que em molesta sovint, com rebre missatges, els que ja no solo contestar massa més enllà de la cordialitat o de la felicitació santificada o onomàstica, d'interès ínfim. Missatges, els que ja obvio de dret i que no contesto, que em degoten cert egoisme no sentit de manca de superació de l'estructura de clan d'arcàdia circular, d'aspirada perfecció, volguda, desitjada, embafadora i amb ganes de poc tastar-ne, de poc implicar-se. Validesa, aquesta mena d'allunyament, per a viure més tranquil del que pot arribar a comportar el món clos que no s'atura de donar voltes sobre el mateix eix o l'ego, que tot ho controla o tot ho vol controlar, el satura.