A qualsevol que els entengui

Dilluns 19 de desembre 2016

Massa distància entre el que em toca viure i el que m'agradaria viure. Distància que es podria comparar a una mena de terra erma pel mig d'intensa ingratitud. No parlo de materialisme. El materialisme arrossega a desgraciada infelicitat perquè no dóna lloc a cap mena d'expansió emocional. Tampoc en dóna la ingratitud del dia a dia que s'ha fet seu i que no deixa massa fer a un mateix i només és capaç de tolerar petits espais de fugida estampats de certa desesperació. Ahir, un cas, a futbol, al camp, una fugida que va resultar ser una mena de turment, perquè m'agrada el futbol, el Barça, veure'l i intentar treure'n conclusions i no em plau, m'enutgen, em molesten, els energumens que se'ls convida perquè animin i els crits d'ànim no passen de la bretolada més insultada. Per desgràcia se'ls entén i se'ls tolera, brètols; als turistes els hi fan gràcia i els segueixen en més d'un càntic, d'una bramada, no els entenen. No pas diversió, no pas animació, per a no tornar-hi mai més. A la tele també es veu i més bé encara.