Equilibri

Diumenge 18 de desembre 2016

Em moriré sense haver trobat un equilibri que no sé si és el que vull, però que bo seria que el trobés. No, no passa res, només que s'acosten diades nadalenques i no vull mesurar si el món em sona igual, m'és igual i em deixo imbuir per aquest esperit estrany que no em resulta gens maligne i que em comporta benestar i modesta felicitat. Diades de músiques que a tota hora em sonen i que el cansament acompanyat d'aquest mal d'osos artrític que mai em deixarà fins el dia que els ulls se m'acluquin, que sempre m'envaeix, acompanyat, real, fictici, de manca d'esbargiment obert, tancat, a qualsevol mena d'interpretació. Fa sol i no em complau. Enyoro la mística de la boira. Nadales a la ràdio i ahir al concert de la coral al saló Catalunya de Sant Julià de Vilatorta, verdaguerià, nostrat, molt nostrat, la plana, pagesa, molt pagesa, del terrós i catalana, molt catalana.