No creure

Dijous 8 de desembre 2016

De la feina a casa i de casa a la feina. Avui la mateixa cançó. Tarda no esbargida. Incongruència d'estar descansat de cansament. No creure en res o en ben poca cosa. M'agradaria poder creure en alguna cosa, com em sembla que ho fan els que m'envolten i els motiva a tirar endavant. També hi tiro, amb empentes i rodolons, sense creure, però si amb la creença que el dijous molt s'assembla al dimecres i que molt s'assemblarà al divendres. Mozart en vinil, concerts per a trompa, no m'adormo, m'endormisco, m'estiro, no llegeixo res i crec que és una bona manera de passar la tarda per no haver de sortir a suportar els nou graus del carrer.

Comentaris