Sona Gershwin

Dilluns 5 de desembre 2016

Feina feixuga poc agradosa de poc estalvi. Plovisqueja i faig cua en una estació de revisió de vehicles. Perdut, sense massa pèrdua, enmig d'un polígon industrial de vivència inhòspita. Entre Vic i Roda de Ter. Lleig i amb ganes de no massa estar-hi. Gent fent cua nerviosa i jo m'ho prenc amb tota la calma del món que m'és possible. Aprofito per escriure l'esborrany de lletra menuda i atepeida. Escolto clàssica a la ràdio i un home davant meu entra i surt del cotxe. La cara i el gest no denotem massa llums. Sento, no escolto, encara que se'm vulgui adreçar, que es queixa que no hi ha dret que s'hagi de pagar per esperar i per fer cua. Es deu creure sol al món o que tot el món ha d'estar al seu servei. M'ho imagino. Es posarà boira, potser no tanta com ahir mentre tornava del tanatori. La ciutat fantasmal que m'agrada, l'antiga. L'home estruç ja l'estan fent i no para de remugar. Com si no existís si no fora per la molèstia que existeix al meu davant. Sona Gershvin a la ràdio, un americà a París, i l'estruç poc més enllà de la comarca deu haver estat. Plugim. Temps recollit d'hivern, d'abric al carrer i d'escalf amb un bon llibre a casa mentre no pari de sonar música que em sembla bona.

Comentaris