Em cal fred

Dilluns 26 de desembre 2016

Neguitós, molt neguitós. Feia temps que no havia passat una nit neguitosa com la passada. M'empaitaven malsons. Somniar, mal somniar, que m'estavellava i el cotxe queia al mar. La feina m'empaitava i em donava encalç. A les sis del matí llevat, i ara, quan escric, una ampolla ben bona de cava al cos, i gens de boira. Dia de Sant Esteve assolellat. No fa festa. Em cal fred, boira o neu. El sol com el país, groc. Tancat a la cuina i neguitós perquè no sé si sortirà bé i es podrà menjar. Ben regat. La família, la meva, les restes del naufragi, ho agrairà, apunt d'arribar, ara ja han marxat, surrealista tot plegat, puntuals, una virtuosa consideració educada, potser no pas volguda, a toc de sirena, de sirena de fàbrica, tenebrosa.