Poc deixaria de brollar

Divendres 2 de desembre 2016

M'agraden els divendres dispersos. Sóc un ésser social quan em trobo en societat i en puc prescindir i endinsar-me en la més fosca solitud si me n'aparto. Paraula entrebancada, quequejada, difícil i fàcil, fluïda, enginyosa, ocorrent, carregosa, amb capacitat de retirada quan massa pes mostra. Sortir-ne amb enginy. Fer estona al Casino mentre espero en Llach per anar a la xerrada a l'antiga caixa de Manlleu. Un acte assembleari més i aprofito el temps gestionat per escriure esborranys dispersos amb el pilot negre de sempre amb aquesta lletra menuda i atapeïda que, si m'embalés, poc deixaria de brollar.