Atzar de naixença

Diumenge 4 de desembre 2016

Atzar de naixença que hom no es tria. País de vanguàrdia, de definidíssimes indefinicions. En Llach divendres va parlar de vanguàrdia i de periodicitat impresa. Indret de fermesa poruga, de poruga tossuderia que no sap gaudir del que es viu perquè el present no existeix, es llença, no es viu, només es treballa, es carda poc o gens i es pensa massa sovint amb el passat gloriós de poca glòria i s'estalvia massa per un futur de substrat cristià meravellós, fantàstic, paradisíac, que mai arriba i que ni Déu sap com serà. Ens manifestem per a una causa desitjada i no ens cansem de manifestar que no ens en sortirem. Cas es fa als homes i dones de vanguàrdia periodicitats intoxicadors del dia a dia i, a més, subvencionats pels tossuts que es manifesten i no volen creure's la victòria. Els homes i dones de vanguàrdia no treballen de franc, treballen amb franca franquesa. Viure en estat enganyós i en un estat que ens enganya i els homes i dones de vanguàrdia es complauen a voler ser víctimes endreçades, polides, crítics de velades crítiques i interessats a abraçar promeses de bones paraules, de no pas bones intencions i de minsos fets, que mai arriben i solidaris, molt solidaris, si poc esforç els costa, de vés a saber quines causes no pas tèrboles però que de claror poca en semblen tenir.