Em quedo amb el dubte

Dimecres 14 de desembre 2016

Tardes fredes que s'han d'agafar, que s'haurien d'agafar més sovint. Tardes abans de Nadal, agradoses de fredor, de tardana tardor. Novetats. He tornat a fer de pare. Tapes al carrer de Manlleu, el carrer de l'avi, el carrer del pare absent, i escoltar els nous projectes de la Berta i opinar sobre la vida que se li obre, que se li pot obrir o que se li obrirà, i, com sempre, viure immers en el dubte de no saber si és millor empènyer o acompanyar i opto, sense saber, per instint, per acompanyar i per intentar fer de pare per més maldestre que pugui arribar a semblar i entomar les censures que se'n puguin derivar de qualsevol opinió que sempre serà acompanyada en el més profund sentiment o subconscient, no sé massa com s'ha de dir.